dijous, 14 de juny del 2012
dimecres, 13 de juny del 2012
Idea final del video.
Definitivament he fet el treball amb el Pablo Serrano i ha sigut recomfortant i agradable, una barreja de sentiments per cada branca artistica, música i pintura...
En la primera part utilitzàvem la càmera ràpida per veure el pròces d'un dibuix fet per mi per a que no sigués pessat i pogués durar tan sols uns 3 minuts el que en realitat va durar 40 minuts. Aquesta part està inspirada en un video del youtube Agnes Cecile i la música és Intimidated by silence de Cars & Trains.
Després per a la segona part varem buscar diferents planols i moviments per a la càmera. Aqui van participar els companys de música de Pablo per donar a entendre l'esperit familiar i grupal de la música. La música utilitzada en aquesta part és Belong de REM.
La part final és un petit exemple del que en Pablo volia aconseguir amb la seva primera idea del video: tocar música a la natura. És per això que ho varem posar en comptes d'uns aburrits credits amb fons negre. La música utilitzada és Golden Apple Dance de Tornado Rider i també ens varem inspirar una mica en l'introducció d'aquest videoclip mateix (Golden Apple Dance - Tornado Rider) a l'hora de grabar-ho.
Creiem que els resultat ha estat un video que tot i ser llarg i no tenir argument, no s'ha fet pessat tant pèls canvis de plànol com per la càmera ràpida, i amb el que aconseguim donar la nostra visió de l'art propi amb sinceritat.
En la primera part utilitzàvem la càmera ràpida per veure el pròces d'un dibuix fet per mi per a que no sigués pessat i pogués durar tan sols uns 3 minuts el que en realitat va durar 40 minuts. Aquesta part està inspirada en un video del youtube Agnes Cecile i la música és Intimidated by silence de Cars & Trains.
Després per a la segona part varem buscar diferents planols i moviments per a la càmera. Aqui van participar els companys de música de Pablo per donar a entendre l'esperit familiar i grupal de la música. La música utilitzada en aquesta part és Belong de REM.
La part final és un petit exemple del que en Pablo volia aconseguir amb la seva primera idea del video: tocar música a la natura. És per això que ho varem posar en comptes d'uns aburrits credits amb fons negre. La música utilitzada és Golden Apple Dance de Tornado Rider i també ens varem inspirar una mica en l'introducció d'aquest videoclip mateix (Golden Apple Dance - Tornado Rider) a l'hora de grabar-ho.
Creiem que els resultat ha estat un video que tot i ser llarg i no tenir argument, no s'ha fet pessat tant pèls canvis de plànol com per la càmera ràpida, i amb el que aconseguim donar la nostra visió de l'art propi amb sinceritat.
dimarts, 24 d’abril del 2012
dimarts, 27 de març del 2012
Ideal House
Brisa Salada.
It is a simple house, full of dreams, colors, where the breeze plays in that dark blue,in that they usually call calm sea ...
Walls wrinkled by years of battle with the sea salt, wrinkled ... That life as full ofbrilliance that played an end after almost a lifetime to live in that house easily.
Walls wrinkled by years of battle with the sea salt, wrinkled ... That life as full ofbrilliance that played an end after almost a lifetime to live in that house easily.
Unfortunately the day came into this life lost its luster, was going slowly subsided asa match about to be eaten. The house was uninhabited, was only the inspiration, an inspiration that I wanted to leave the prison of solitude in which he was trapped.
And there he was, a simple guy looking for a quiet, peaceful, inspiring ... He foundthe house in one of his solitary walks in the mountains, he saw there before themand did not think, in Back then decided that the house would be an ideal place to live and to devote himself to what he really wanted ...
One time, a place, a canvas, colors, a brightness that was slowly lighting up more and more an inspiration and full of dreams and optimism ...
One time, a place, a canvas, colors, a brightness that was slowly lighting up more and more an inspiration and full of dreams and optimism ...
MACBA
Stage al MACBA
Una crítica a la dictadura dels països llatinoamericans de la segona meitat del S.XX, amb l’element de la cadira com a símbol de tortura.
En general la setmana que varem estar al MACBA va ser una experiència nova i reconfortadora, personalment em va agradar bastant els dies lliures per a veure exposicions de tot el museu i no tant la part pràctica dels treballs, especialment la obra “ Shit on your head” de Nauman.
Una crítica a la dictadura dels països llatinoamericans de la segona meitat del S.XX, amb l’element de la cadira com a símbol de tortura.
Em fa molta pena no haver pogut anar 2 dies de la setmana ja que no em trobava amb condicions, en general aquesta experiència va estar bè.
Shit on your head/hat, in the chair. (Nauman) |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)