Es una casa senzilla, plena de somnis, de colors, on toca la brisa d'aquell blau fosc, d'aquella tranquil·litat que solem anomenar mar...
Parets arrugades per anys de batalla amb la sal marina, arrugades... com aquella vida plena de brillantor que tocava la seva fi desprès de viure quasi tota la vida en aquella casa senzilla.
Desafortunadament va arribar el dia en que aquesta vida va perdre la seva brillantor, poc a poc es va anant apagant com un llumí a punt de consumir-se. La casa es va quedar deshabitada, només quedava la inspiració, una inspiració que volia sortir d'aquella presó de la solitud en la que estava atrapada.
I allà estava ell, un noi senzill que buscava un lloc tranquil, pacífic, inspirador...Va trobar la casa en una de les seves excursions solitàries per les muntanyes, la va veure allà davant seu i no s'ho va pensar , en aquell mateix moment va decidir que aquella casa seria un lloc ideal per viure i per dedicar-se a lo que ell de veritat volia...
Un moment, un lloc, un llenç,colors, una brillantor que poc a poc estava il·luminant-se cada vegada més, i una inspiració plena de somnis i optimisme...
